Història i Patrimoni
La prehistòria
Al Museu Municipal Vicenç Ros es conserven les restes de dues defenses d’Elephas Antiquus, del Plistocè Superior (127.000-80.000 anys), localitzades a la zona de l’antic Hostal de la Creu on hi ha la Font del Mamut.
El testimoni més antic localitzat fins ara de la presència humana a Martorell ha estat la troballa de dues tombes del període neolític en uns rebaixos de terres que es van fer a la zona de la Bòbila Bonastre, on ara hi ha els barris del Pla i del Camí Fondo: un enterrament col·lectiu amb aixovar format per quatre vasos de ceràmica fets a mà i restes de deu persones; i, l’altre, una tomba individual amb un esquelet doblegat que anava acompanyat d’una peça de ceràmica tosca i negrosa.
De tot aquest conjunt es conserva, al Museu Municipal, un fragment de crani, tres maxil·lars inferiors, quatre recipients de ceràmica i dos fragments de sílex.
El món romà
Al terme de Martorell no hi ha restes de poblats ibers però si que s’ha trobat ceràmica ibèrica a diferents jaciments de la zona.
Són testimonis de la presència romana a Martorell, l’arc i els estreps del pont del Diable, la vil·la romana a la zona de l’estació de Martorell-Enllaç, els fragments d’un mil·liari recollit i, probablement, les bases de la torre Griminella i la torreta del Clos (serra de les Torretes).
La vil·la romana de Martorell-enllaç és del segle II-I a.C. i no va més enllà del segle II-inicis del segle III d.C.
La troballa a la vora de Santa Margarida de dos fragments d’un mil·liari ¾ fita romana que assenyala la distància en milles¾ testimonien el pas de la Via Augusta i la realització de reformes a l’època de Magnenci (emperador entre els anys 350-353) al qual correspon la dedicatòria que es conserva parcialment.
Del món romà al medieval
Les dades del període entre el mon romà i el medieval són escassament conegudes i de forma molt desigual. La informació disponible prové fonamentalment del jaciment de Santa Margarida, on les excavacions arqueològiques han posat al descobert les restes d'una església de tradició paleocristiana i una necròpolis de la mateixa època, que cal situar en el context de l’expansió del cristianisme, vers el segle V. La primera església de Santa Margarida, construïda a la vora de la Via Augusta, és un edifici format per una cambra rectangular amb la capçalera tripartida i l’absis en forma d’arc de ferradura.
Dels inicis del segle IX es pot imaginar un paisatge en què predomina un bosc format bàsicament per roure i alzina.
Cal suposar que des del moment de la recuperació de Barcelona per Guifré i de l'inici de la repoblació de la banda dreta del riu Llobregat, a partir de l'any 878, la zona de Martorell va veure incrementar progressivament la presència humana.
El Martorell altmedieval és una agrupació de cases al llarg de l'eix del camí provinent del Pont del Diable, i a l'entorn d'una plaça i de l'església.
El primer document en què apareix el nom de Martorell data de l'any 1032.
L'any 1042, Guillem Bonfill i la seva esposa Sicarda, senyors de Castellvell, funden el priorat de Sant Genís de Rocafort. Martorell pertanyia en aquest moment a la baronia de Castellvell, el centre de la qual era el castell de Sant Jaume. Més endavant, Martorell passarà als Montcada.
L'any 1216 ja s'esmenta l'existència de l'Hospital. L'any 1282 se cita per primer cop la fira de Sant Bartomeu, que es feia al costat del Pont del Diable. L'any 1396 Martorell és incorporat a la Corona, amb la qual cosa rep el privilegi de ser declarat carrer de Barcelona.
L'any 1344 Roger Bernat de Foix concedeix el privilegi fundacional del municipi de Martorell.
A inicis del segle XV el poble va patir les conseqüències de les lluites successòries entre els Foix i el rei Martí.
L'any 1422, la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim, concedeix el privilegi de la celebració d'una segona fira el dia de Sant Marc i els quatre següents, que es manté en l'actualitat com a Fira de Primavera.
L'any 1437 s'autoritza la construcció d'un pont sobre el riu Anoia. Amb dues dates ens indiquen una relativa vitalitat de la vila, tot i ser un moment de crisi general.
El segle XVI
L'any 1572, el papa Pius V, a petició de Lluís de Requesens, senyor de la baronia i participant a la batalla de Lepant, va concedir el jubileu perpetu a la confraria del Roser de Martorell, concessió que va donar lloc a un document (butlla) que encara es conserva.
A finals del segle XVI, el 1579, el bisbe autoritza la construcció d'una nova església parroquial.
El nou edifici es va construir a l'espai que ocupa l'església actual.
El segle XVII
La construcció de l'església va donar lloc a la substitució d'un bon nombre de retaules i a construir-ne de nous. Cal destacar el retaule major, construït per Agustí Pujol entre 1610 i 1614, i el del Roser.
El 1640 la guerra es fa present un altre cop. La Guerra dels Segadors va comportar la fortificació de la vila i del seu entorn, ja que va esdevenir quarter general de Catalunya i es considerava peça clau en la defensa de Barcelona.
El gener de 1641 la vila va ser assetjada i destruïda per l'exèrcit del marquès de los Vélez.
El 1652 Martorell va patir una epidèmia de pesta.
El 1669 es va procedir a una delimitació del terme de la població.
El 1686 s'estableix a la vila una comunitat de frares caputxins
El segle XVIII
La Guerra de Successió va fer sentir les seves conseqüències sobre Martorell. El 1714 el castell de Rosanes fou pres i volada la seva torre de l'homenatge.
Des d'aquella data, l'enderrocament i la desaparició de la fortificació, que era el centre de la baronia, va anar augmentant.
El 1732 l'Ajuntament va acordar la construcció d'una caserna de cavalleria per allotjar la tropa i estalviar els constants problemes amb la població pel fet d'allotjar-se a les cases particulars.
El segle XIX
El segle XIX s'inicia amb la Guerra del Francès, que comportarà diversos saquejos de la vila i de poblacions de l'entorn. El 1814 les tropes franceses capitularen amb tota una divisió al Congost de Martorell.
El segle XIX no va ser una època precisament de tranquilitat.
Les guerres civils van sotragar constantment la població.
El 1817 hi ha documentada la primera fàbrica de filat de cotó.
El 1856 s'inaugura el ferrocarril de Barcelona a Martorell, i entre 1861 i 1865 es realitza la prolongació de la línia de ferrocarrils del MZA fins a Tarragona.
Amb la construcció de la nova estació de Martorell, Can Carreres va començar a formar un nucli de població important.
El 1863 es modifica el traçat de la carretera de Madrid i es potencia l'expansió de Martorell cap al carrer del Mur. El 1876, Francesc Santacana i Campmany funda el museu de l'Enrajolada.
El 1881 es construeix la primera claveguera a Martorell, en un tram del carrer Nou. El 1887 es fan sentir les conseqüències de la fil·loxera, que arruïna moltes famílies.
El 1893 s'inaugura la línia del Ferrocarril Central Català, de Martorell a Igualada.
El segle XX
El 1905 s'inicia l'electrificació de Martorell. El 1908 es funda el Centre Republicà El Progrés.
El 1915 s'inaugura el primer servei d'aigües. També el 1915 es funda el Foment Parroquial de Cultura. El 1917 Francesc Santacana i Romeu funda el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell.
El 1915 es funda el Círcol Democràtic Recreatiu.
El 1928 es funda l'Ateneu de Martorell. El 1930 s'inaugura la piscina.
Els esdeveniments se succeeixen, i el 14 d'abril de 1931, Francesc Riera proclama la República a Martorell.
L’any 1936, quan ja s’ha iniciat la Guerra Civil Espanyola, són incendiades i destruïdes l’església parroquial de Santa Maria, l’ermita de Santa Margarida i la capella de la Torre de Santa Llúcia. Alguns personatges reconeguts com Francesc Santacana i Romeu són executats. L’any 1938 es crea la Junta de Defensa Passiva i s’activa el Pla de Refugis de Martorell. És aleshores quan es construeix el refugi antiaeri de la Plaça de la Vila. A les acaballes de la Guerra Civil, davant la imminent arribada de les tropes franquistes a Martorell, l’exèrcit republicà en retirada va volar, el 23 de gener de 1939, els ponts de la RENFE i el carrilet, el pont de ferro sobre el riu Anoia, el pont de ferro de la carretera de Terrassa i el Pont del Diable. L’arribada de l’exèrcit de Franco a Martorell va venir precedit del bombardeig de la vila. Cap a les 9 del matí del dia 23, l’aviació alemanya procedent del telègraf va deixar caure les seves bombes al carrer del Mur i carrers dels voltants creant el pànic entre la població civil. L’atac va provocar la mort d’unes divuit persones, la destrucció d’una trentena de cases i danys a un centenar d’edificis. Cap a migdia un nou atac va deixar caure bombes als horts de l’Anoia, que no van provocar més víctimes. Al matí del 24 de gener de 1939, la població de Martorell va ser ocupada per pel Cos d'Exèrcit de Navarra i el Corpo di Tropa Voluntari (C.T.V.) de l'exèrcit de Franco.
Entre el 1941 i el 1944 es construeix la nova església parroquial de Santa Maria. El 1945 es funda el Museu Municipal. L'any 1956 l'Ajuntament construeix un grup d'habitatges on després hi haurà el barri del Pla. L'Obra Sindical del Hogar en construeix 200. En els anys 60 es tallen i s'enderroquen les façanes d'un costat del carrer del Mur per eixamplar la carretera N-II. El 1961 s'inicien les obres d'urbanització del barri del Pla. El 1962 es construeixen 680 habitatges al barri de Buenos Aires, que serà ampliat el 1972 amb 616 habitatges més.
A partir de l'inici dels anys 70 comença la gran expansió urbana de Martorell: es completa la urbanització del barri del Pla i es comença la del barri del Camí Fondo i, posteriorment, la del Pelegrí Juncosa. Els polígons industrials de la Torre, Glude, Solvay, Can Bros i Seat, entre d'altres, també es desenvolupen durant els anys setanta i produeixen un canvi radical de l'activitat econòmica de Martorell, que passa de població agrícola a industrial. També és d'aquestes dates la construcció l'autopista.
El 1977 l'Ajuntament crea el Memorial Museu Vicenç Ros, convertida actualment en la Sala d'Exposicions Memorial Vicenç Ros.
El 1978, amb motiu de les obres de construcció de la doble via de la Renfe, es cobreix l'antic desmunt del tren, obert al segle XIX, i posteriorment, l'any 1992, s'inaugura el passeig de Catalunya.
El 1979 tenen lloc les primeres eleccions municipals democràtiques, després de la dictadura.
