DIVENDRES, 20 D'OCTUBRE DE 2017
Escut de l'Ajuntament de Martorell

El municipi


Martorell és un municipi del Baix Llobregat, situat a la riba dreta del Llobregat en el lloc de confuència amb l'Anoia, riu que travessa pel mig del seu territori. Té una extensió de 12,8 quilòmetres quadrats i una població de 28.070 habitants (2012).



El terme municipal


El terme municipal de Martorell limita al nord-est amb Abrera en un petit sector situat sobre la Colònia de Can Bros. A l’est, el riu Llobregat limita el terme amb el de Castellbisbal (el Vallès Occidental) i a l’altra banda del curs fluvial amb la urbanització Costa Blanca. Més al sud-est, superat el Congost, limita amb Sant Andreu de la Barca, i al S-SW amb Castellví de Rosanes. A l’oest i al nord-oest, confronta amb Sant Esteve Sesrovires. Dividit per la confluència Anoia-Llobregat, el terme acull tres sectors ben diferenciats: per una banda, el contacte amb el massís de Garraf-Ordal, per una altra, la vall baixa de l’Anoia, i finalment l’extens pla situat al nord d’aquest afluent del Llobregat.


El primer sector, que topa amb els darrers contraforts del massís Garraf-Ordal, és un terreny irregular, i aglutina la serra de les Torretes (227 m), la serra de la Correiola i la serra de l'Ataix. Geològicament, conté llicorelles paleozoiques que originen relleus arrodonits i que conformen el Congost a banda i banda del Llobregat. Davallen de la muntanya diversos torrents en gran desnivell cap a l’Anoia: Rosanes, les Set Fonts, Rocafort, Can Pesteller, les Deveses, Riba Roja, d'en Querol i de Santa Margarida, i també hi ha diverses font, com la del Gilet.


El segon sector és constituït per la vall baixa de l'Anoia, riu que va circulant paral·lel al Llobregat, però que a l’alçada de Martorell fa un gir cap a l’esquerra aprofitant una falla transversal i s’acaba ajuntant amb el Llobregat. Les ribes de l'Anoia són un terreny d'al·luvió molt pla i molt fèrtil, esglaonat, on s’hi acumulen conreus d'horta i fruiterars.


El darrer sector és el pla que s'estén al nord de l'Anoia, petit fragment de la Depressió Prelitoral. Són terrenys d'un relleu molt suau, quasi plans, d'origen terciari i quaternari, formats per antics al·luvions i que alternen la terra vermella, aprofitada per l'agricultura de secà, amb capes de grava. En conjunt, aquests terrenys, molt tous i permeables, han estat tallats per una xarxa de torrents que s’han encaixat amb el Llobregat: torrent de Llops, de Can Cases i de Can Noguera.



La vegetació


La vegetació potencial de Martorell seria l’alzinar, però la degradació del paisatge ha comportat la seva substitució per pinedes. El pla i la vall de l'Anoia són paisatges totalment humanitzats, on la vegetació natural ha desaparegut a causa de l'agricultura, de la indústria o de l'urbanisme. L'únic sector on encara domina la vegetació silvestre és la zona muntanyosa de migdia –Ataix, Correiola i Torretes-, on predominen pinedes de pi blanc poc denses, combinades amb una brolla d'arbusts baixos, secs i de fullatge endurit, amb espècies com el bruc, el romaní, la gatosa i les estepes. A les torrenteres que baixen cap a l'Anoia, més humides en ser orientades cap al nord, hi ha restes molt fragmentades d'antigues rouredes i d’altres arbres de fulla caduca, com ara oms i lledoners. El bosc de ribera és representat només per alguns pollancres i carolines que, molt alterats per l'acció humana, resten entre els horts que hi ha de l'Anoia a Can Bros.



Les comunicacions

 

Estació RENFE MartorellLa situació geogràfica del terme municipal, a la cruïlla que formen la Depressió Prelitoral i la vall del Llobregat, fa de Martorell un nus de comunicacions de gran importància. Al congost del Llobregat al seu pas per Martorell conflueixen la carretera N-II de Barcelona a Madrid –amb dos traçats, un d’antic pel centre de la Vila i el nou que es correspon amb l’Autovia A-2-, l'autopista AP-7, els Ferrocarrils Catalans de la Generalitat –línies de Barcelona a Manresa i a Igualada-, i el ferrocarril (RENFE) de les línies Barcelona-Tarragona i Martorell-l'Hospitalet de Llobregat. Com a infrastructura més recent, hi passa el tren d'alta velocitat. Entre les vies menors, cal destacar la comarcal C-243 de Vilafranca a Terrassa i la carretera local B-224 de Martorell cap a Piera i Capellades. Totes aquestes vies de comunicació tenen un trajecte paral·lel des de Barcelona fins a traspassar el Congost, des d’aquest punt s'obren com un ventall, seguint les valls del Llobregat i de l'Anoia. Aquesta concentració de vies i la confluència dels dos rius, fa que el terme de Martorell hagi estat molt modificat per obres i infrastructures.



La població

 

Casa de la VilaLa població (martorellencs) era de 118 focs el 1553; a partir de la segona meitat del segle XVI arribà a la vila una forta immigració procedent del sud de França i es constituí la Confraria dels Estrangers (1577). Fins el 1708 no es coneixen noves dades de poblament. En aquest any, Martorell tenia 200 cases i 808 h, i el 1752, segons un cens ordenat pel senyor de la baronia, disposava de 250 cases i 1.000 h. El cens de Floridablanca (1787) fa constar 270 cases i 1.987 habitants. El 1848, segons Madoz, Martorell tenia 500 cases i 3.106 h. El naixement de la colònia fabril de Can Bros li va donar un gran impuls, i 10 anys més tard ja hi havia 4.136 h. La població es va estabilitzar en censos posteriors: (4.334 el 1877; 4.012 el 1887). La crisi de la fil·loxera va tenir conseqüències en el cens de 1900 (3.221 h), per tornar a créixer poc a poc a partir d’aleshores: (3 595 h el 1905; 3.805 h el 1910; 4.295 h el 1920; 4.972 el 1930). A la fi de la guerra civil, la població va arribar als 5.089 h. Un any després començà la recuperació (5.437 h), que continuà amb una tendència al creixement en el període de postguerra: 6.019 h el 1945; 5.887 h el 1950 i 6.451 h el 1955. L’increment poblacional va començar a fer-se notable els anys seixanta, amb l’arribada de població d’altres punts de la península i amb l’increment de la natalitat: 7.926 habitants (1960), 10.295 h (1965) i 13.086 h (1970). A partir de la segona meitat dels anys setanta i durant els vuitanta, la població es va estabilitzar amb 15.948 h el 1981 i 16.653 el 1991. A la dècada dels 90 del segle passat, arribà un gran impuls demogràfic a Martorell, que augmentà en més de 7.000 habitants i que el 2001 en registrà 23.023, el 2005 s’arribà a 25.766 h i el 2012 es va assolir la xifra de 28.060 habitants.



L'economia

 

L'agricultura tradicional de secà es basava en la vinya i d’altres conreus complementaris, com el blat, l'olivera i l'ametller. El 1945, a Martorell es dedicava el 37% de la superfície del terme a la vinya en el pla i als vessants de les Torretes, però va patir una gran recessió posterior, a causa de la substitució de l’ús del sòl amb una urbanització creixent.Al final del segle XX ja quedaven poques hectàrees dedicades als conreus de secà. Tot i això, la Societat Agrària de Transformació Martorell Vinícola MAT (abans anomenada Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell) encara té activitat i influència de tot el nord de la comarca, d'on es porta el raïm per a procedir a la vinificació, DO Penedès. Les altres transformacions positives es limiten a l'expansió dels fruiterars, sobretot cirerers i presseguers. Les escasses terres dedicades al regadiu formen un mosaic de petites explotacions, freqüentment conreades a temps parcial. Es conreen patates, llegums, fruita, etc.


Martorell té una llarga tradició industrial. La indústria menestral i manufacturera és molt antiga. Durant el segle XVIII va ser molt important la confecció de puntes de coixí, que ocupava les dones majoritàriament. La revolució industrial s'hi va introduir amb la creació, a la primeria del segle XIX, de la colònia fabril de Can Bros, dedicada al tèxtil, que perdurà fins el 1967. El 1855 la vila, juntament amb Esparreguera, Olesa de Montserrat i Molins de Rei, havia estat inclosa en una relació de les poblacions fabrils més importants de Catalunya. A la primera meitat del segle XX era molt important la indústria tèxtil, amb empreses de forta tradició, com la fàbrica d'El Vapor, la del Molí Fariner i d'altres que arribaren a ocupar alguns centenars de treballadors. La majoria eren de filats i teixits de cotó. La indústria paperera va tenir una gran tradició, amb una fàbrica creada el 1660 i que va perdurar fins el 1961. També va ser important l'explotació de les mines de plom entre els termes de Castellví de Rosanes i Martorell, des del final del segle XIX, i que va tancar el 1973.


Al sector nord es localitzen els polígons industrials de la Torre, la SEAT (que s'estén també per Abrera i Sant Esteve Sesrovires), Can Bros, Solvay i de Can Cases i Can Sunyol. En direcció a Sant Andreu de la Barca hi ha el polígon industrial del Congost. El decenni del 1960 va ser clau, amb la creació del polígon industrial de la Torre i l'emergència de la gran indústria, amb tres empreses rellevants, d’àmbits diferents: l'alimentària Cerestar, que treballa a partir de blat de moro i en fa glucosa i midó; la química del complex Solvay que, a partir de la sal de Súria i l'etilè de la refineria de Tarragona produeix clor, sosa càustica i polivinil per a plàstics; i, finalment, la mecànica amb la SEAT, planta i centre d'investigació d'aquesta empresa automobilística del grup Volkswagen, iniciada el 1964 i ampliada el 1993. El 1999 SEAT era una de les factories d'automòbils més productives d'Europa malgrat patir diversos plans de reestructuració. Al terme hi ha també empreses del ram del metall, de material elèctric i de construcció, del paper i cartó, etc.


El creixement demogràfic de les darreres dècades del segle XX ha afavorit el sector del comerç i dels serveis. Al llarg de l'any es realitzen diverses fires, entre les quals cal destacar, des del 1988, la Fira del Comerç i la Indústria de Martorell, vers el final d'abril, de caràcter multisectorial. El municipi disposa de diversos centres d'atenció mèdica, com l'Hospital de Sant Joan de Déu i el Centre Neuropsiquiàtric del Sagrat Cor. L'ensenyament és cobert fins al batxillerat i la formació professional.



Àudio adjunt

  • Cançó: "El Diable et convida a entrar"

AJUNTAMENT DE MARTORELL

08760 Martorell - Tel. 93 775 00 50
  • RSS
  • Facebook
  • Twitter
  • Youtube
  • Soundcloud
  • Issuu